Ja en la Grècia
clàssica, els savis Leucipo i Demòcrit consideraven que la matèria estava feta
de partícules petites, i per això no es podia dividir indefinidament.
L’any 1808 John
Dalton va formular la hipòtesi que la matèria estava composta per unitats
elementals, que va anomenar àtoms, els quals eren inalterables i indivisibles.
Després del
descobriment del electron, J. J. Thomson
va dissenyar el primer model atòmic l’any 1898 on suposa l’existència d’una
esfera d’electricitat positiva que inclou tants electrons encaixats com calguen
per neutralitzar-la.
Més tard Ernest
Rutherford (1911) va concloure que els electrons, com els planetes, giren en òrbites
al voltant de protons i neutrons, que formen un bloc immutable, semblant al
Sol.
En l’àtom de Rutherford, el bloc central és el
nucli on es troben els neutrons, que no tenen carga, i els protons, amb càrrega
positiva. Els electrons, amb càrrega negativa, formen l’escorça de l’àtom, i es
mouen al voltant del nucli.
Finalment, Niels
Bohr, l'any 1913 va descobrir que els electrons no es mouen desordenadament, sinó que giren
al voltant del nucli en òrbites estables. En cada òrbita (n) pot haver-hi un nombre màxim d’electrons (N) que ve donat per l'expressió: N = 2n2, per tant en la primera 2, en la segona 8, en la tercera 18…
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.