EVOLUCIÓ DE LES TEORIES ATÒMIQUES

Ja en la Grècia clàssica, els savis Leucipo i Demòcrit consideraven que la matèria estava feta de partícules petites, i per això no es podia dividir indefinidament.

L’any 1808 John Dalton va formular la hipòtesi que la matèria estava composta per unitats elementals, que va anomenar àtoms, els quals eren inalterables i indivisibles.

Després del descobriment del electron,  J. J. Thomson va dissenyar el primer model atòmic l’any 1898 on suposa l’existència d’una esfera d’electricitat positiva que inclou tants electrons encaixats com calguen per neutralitzar-la.

Més tard Ernest Rutherford (1911) va concloure que els electrons, com els planetes, giren en òrbites al voltant de protons i neutrons, que formen un bloc immutable, semblant al Sol.

En l’àtom de Rutherford, el bloc central és el nucli on es troben els neutrons, que no tenen carga, i els protons, amb càrrega positiva. Els electrons, amb càrrega negativa, formen l’escorça de l’àtom, i es mouen al voltant del nucli.

Finalment, Niels Bohr, l'any 1913 va descobrir que els electrons no es mouen desordenadament, sinó que giren al voltant del nucli en òrbites estables. En cada òrbita (n) pot haver-hi un nombre màxim d’electrons (N) que ve donat per l'expressió: N = 2n², per tant en la primera 2, en la segona 8, en la tercera 18…