CLASSIFICACIÓ DELS ELEMENTS QUÍMICS

Al llarg del segle XIX va augmentar espectacularment el nombre dels elements químics coneguts. Es va comprovar, a més, que entre alguns elements existien notables semblances en les seues propietats químiques i físiques. Davant d’aquest fet, i per tal de presentar de manera racional els coneixements de la Química, es va creure que podria ser molt útil ordenar els elements d’alguna manera que reflectís les relacions existents entre ells.

Després de diversos intents, el 1869 el químic rus Dimitri Ivánovich Mendelèiev va presentar una taula en la qual apareixien els elements distribuïts en files i columnes, agrupats ordenadament en diverses famílies, seguint un ordre creixent de masses atòmiques.

Un any després ho va fer Julius Lothar Meyer, que de manera independent a Mendelèiev havia ordenat els elements basant-se en la periodicitat dels volums atòmics en funció de la massa atòmica dels elements.

Per aquesta data ja eren coneguts 63 elements dels 90 que hi ha a la natura. La classificació la van dur a terme els dos químics d’acord amb els criteris següents:

• Col·locar els elements per ordre creixent de les seues masses atòmiques.

• Van situar en el mateix grup elements que tenien propietats comunes.

Gràcies a la distribució que realitzà, Mendeléiev pogué predir l’existència d’elements químics encara no descoberts (gal·li, germani,…) i les propietats físiques  i químiques que tindrien. El descobriment d’algun d’aquests elements es realitzà poc després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,…) i es confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seua taula periòdica.

Posteriorment la taula periòdica original de Mendeléiev s’hagué de modificar per incloure grups d’elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantànids) o que se sintetitzaren a laboratoris perquè no existeixen en la natura (actínids) donant lloc a la taula periòdica actual.

Quan es va descobrir que un element queda caracteritzat pel seu nombre atòmic, es va comprovar que el criteri correcte de classificació dels elements a la taula no era en base a l’ordre creixent de la massa atòmica, sinó en base a l’ordre creixent del nombre atòmic.